Aquest projecte parteix de la idea que l’error intencionat pot ser utilitzat com a recurs comunicatiu i creatiu dins del disseny gràfic. En un context dominat per la perfecció i la uniformitat visual, es reivindica l’error com una forma de ruptura i expressió amb capacitat de generar significat.

La proposta es construeix a partir d’un manifest de deu punts, cadascun interpretat visualment mitjançant tècniques manuals i digitals.

1. L’error no és un mitjà: és el fi.
No cal que compleixi cap funció.

2. L’error intencionat o espontani, trenca, però també construeix.

3. En l’error resideix una bellesa
que no es pot replicar.

4. L’error desafia la funcionalitat.
No ha de ser útil ni coherent.

5. L’error transgredeix les normes
i ens obliga a mirar d’altra manera.

6. El disseny busca harmonia i
l’error la troba en el caos.

7. L’error incomoda perquè
no és eficaç en la comunicació.

8. L’error busca expressar
i trencar amb la norma.

9. L’error obre nous llenguatges
i nous significats en la comunicació.

10. L’error no és una limitació
del disseny, és una extensió.

El resultat es presenta en dues peces: una publicació principal i una publicació complementària que documenta el procés a través d’experiments escanejats.

PEÇA FRACTURA

El projecte defensa l’error com una alternativa vàlida dins el llenguatge visual, capaç de produir peces úniques amb un fort caràcter identitari.

PEÇA ARXIU

Treball fi de grau

Tutors: Laia Clos
Pilar Gorriz
Javier Pereda